Aquesta volta vaig a preparar una de les possibles preguntes teòriques per a l´examen de literatura. Aquesta tracta, com el títol ho diu, sobre "El mite en la formació dels poemes homèrics".
Per a començar, fique una breu introducció sobre un poema de Konstandinos Kavafis que va ser traduït però Carles Riba. El següent poema fa referència a la mitologia clàssica:
JÒNICA
Per bé que trossejàrem llurs temples,
per bé que els bandejàrem de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t´estimen,
guarden el teu record llurs ànimes encara.
Quan un matí d´agost s´aixeca damunt teu,
per la teva atmosfera
revé com una saba de llur vida;
i de vegades una aèria,
jovenívola forma,
indefinida, amb trànsit prompte,
pel cim dels teus pujols es veu com passa.
Com a mite podem dir que és un relat tradicional que explica l´actuació d´uns personatges extraordinaris -déus i herois- en un temps llunyà.
A continuació, vaig a fer una explicació de com la mitologia grega i llatina es troba a l´origen de la literatura:
Encara que van desaparèixer les creences, els déus i els herois van continuar vivint en la literatura i les arts i aquest ha acabat sent el principal mitjà de transmissió fins a nosaltres. La transmissió dels mites es realitza en el poble de forma oral i es comunica de generació en generació. En la societat, els sacerdots eren els encarregats de passar a l´escriptura els mites, amb l´únic objectiu de que aquests es conservaren. En aquest sentit, la mitologia estava íntimament relacionada amb la religió. No obstant, a la Grècia antiga els defensors de la tradició mítica eren els poetes professionals. Aquestes peces les transmetien oralment que s´anessen canviant els relats i que es crearen versions diferents d´un mateix mite. Al segle VIII a.C. el poeta Homer va escriure la Ilíada . Per tant, la literatura va nàixer de la mitologia i els mites van continuar sent transmesos, ara de forma escrita, pels poetes. La poesia i la tragèdia gregues van servir-se dels temes i dels personatges mitològics, els quals els van aplicar amb molta originalitat i llibertat.
Per acabar, vaig a explicar la importància d´Homer en els poemes de la Ilíada i l´Odissea.
Homer va ser un poeta grec que potser fora l´autor dels dos llargs poemes anomenats anteriorment. Des de l´antiguitat existiren dubtes sobre l´atribució d´aquests poemes a un mateix autor. Diversos estudis van senyalar la possibilitat que es tractés del cap d´una escola poètica la qual aplegava material literari oral de diversa procedència.
La Ilíada és anterior a l´Odissea, ja que aquesta reflexa una mentalitat més moderna. El seu tema és la lluita dels grecs contra la ciutat de Troia.
La religiositat homèrica és un dels trets més difícils de comprendre per al lector modern.
Homer va descriure també la tornada d´Ulisses, rei d´Ítaca i, sobretot, la seua venjança sobre els pretendents de la sua dona, Penèlope.
La Ilíada, tancada i intensa, passa davant una ciutat en un breu període de temps, l´Odissea, oberta i diversa, es desenvolupa en un temps llarg i en un espai que no es pot precisar geogràficament, que es troba entre la realitat i el mite.
FONT:
El laberint dels mites/Mitologia/Iniciació a la mitologia clàssica
divendres, 20 de novembre del 2009
dimecres, 11 de novembre del 2009
Trets tràgics d´Èdip rei i el teatre de Sòfocles
Sòfocles (en grec: Σοφοκλής, 496-406 aC) és un dels tres grans dramaturgs tràgics de l´antiga Atenes, juntament amb Esquil i Eurípides. Ell va ser l´autor d´unes 123 obres entre les quals destaquen les tragèdies com Èdip rei i Antígona. De tota la seua obra literària només es conserven set tragèdies completes, les quals formen una importància cabdal per al gènere.
Aquest escriptor grec va morir en la considerable edat dels noranta anys, la qual va coincidir amb el període d´esplendor d´Atenes. Entre els seus amics podem trobar l´ historiador Herodot i l´estadista Pèricles.
Aquesta volta ens anem a centrar principalment en tractar els trets tràgics de l´obra d´Èdip rei i més endavant parlarem un poc sobre el teatre de Sòfocles.
Com hem dit abans Èdip rei és una tragèdia grega on el seu personatge principal és el mateix Èdip, rei de Tebes i espòs de Iocasta.
De l´obra podem extraure tres temes principals, els quals ens rebel·len que aquesta és, sense dubtes, una novel·la tràgica:
- Durant tota la novel·la apareix la força del destí, del qual no pot eixir el
protagonista. Ell es trasllada a Corint amb l´objectiu de fugir de les profecies
que l´endeví Tirèsies li havia fet, però això no li serveix de res, perquè mentre
anava per una cruïlla de camins va matar al seu pare Laios sense que aquest se n´adonara del que havia comés.
- Un altre tema a tractar és la relació entre Èdip i Iocasta, la qual és, sense que
ells ho sàpiguen, incestuosa. Ells dos acaben donant-se compte de tot el que
havia succeït entre ells al final de l´obra. Ells dos prenen consciència que han
tingut quatre fills. Això fa que la mateixa Iocasta es lleve la vida i que Èdip
es lesione a si mateix, cegant-se amb un objecte punxant, com a càstig per haver-se casat amb la seua mare , haver matat al seu pare i a demés per haver tingut quatre fills amb la seua pròpia mare. Tot açò explica el complex d´Èdip, que posteriorment se´n servirà Sigmund Freud per explicar el sentiment amorós que té, durant un determinat període d´infància, el fill per la seua mare.
- L´ultim tema és l´heroisme, ja que el protagonista decideix anar-se´n amb la
companyia de les seues dues filles, Antígona i Ismene, a viure a les muntanyes on,
des que era xicotet, el van deixar abandonat per a que no perjudicara als demés
amb el seu nefast destí.
El teatre de Sòfocles sempre conté:
- un PRÒLEG, que ens proporciona mitjançant una tirada curta de versos recitats, els precedents de l´argument de l´obra.
- la PARADOS o moment en què el cor fa la seua entrada a la qual segueixen els diversos edisodis recitats pels autors.
En el transcurs dels episodis els actors interpreten l´obra dramàtica. Entre cadascun dels episodis apareixen diverses intervencions del cor, els ESTÀS o els també anomenats ESTÀSIMS els quals ocupen el seu lloc dins l´orquestra, ballant i cantant un tipus de composició lírica de mètrica bigarrada. Exposat el plantejament de l´obra, aquesta es tanca amb el comiat del cor, que abandona l´escena cantant el que s´anomena èxode.
El poeta contraposa idees arguments, caràcters o situacions per tal d´aconseguir un enfrontament entre els diferents personatges que defenen la seua posició en el contex de l´obra.
FONT:
Wikipedia/Sófocles
Aquest escriptor grec va morir en la considerable edat dels noranta anys, la qual va coincidir amb el període d´esplendor d´Atenes. Entre els seus amics podem trobar l´ historiador Herodot i l´estadista Pèricles.
Aquesta volta ens anem a centrar principalment en tractar els trets tràgics de l´obra d´Èdip rei i més endavant parlarem un poc sobre el teatre de Sòfocles.
Com hem dit abans Èdip rei és una tragèdia grega on el seu personatge principal és el mateix Èdip, rei de Tebes i espòs de Iocasta.
De l´obra podem extraure tres temes principals, els quals ens rebel·len que aquesta és, sense dubtes, una novel·la tràgica:
- Durant tota la novel·la apareix la força del destí, del qual no pot eixir el
protagonista. Ell es trasllada a Corint amb l´objectiu de fugir de les profecies
que l´endeví Tirèsies li havia fet, però això no li serveix de res, perquè mentre
anava per una cruïlla de camins va matar al seu pare Laios sense que aquest se n´adonara del que havia comés.
- Un altre tema a tractar és la relació entre Èdip i Iocasta, la qual és, sense que
ells ho sàpiguen, incestuosa. Ells dos acaben donant-se compte de tot el que
havia succeït entre ells al final de l´obra. Ells dos prenen consciència que han
tingut quatre fills. Això fa que la mateixa Iocasta es lleve la vida i que Èdip
es lesione a si mateix, cegant-se amb un objecte punxant, com a càstig per haver-se casat amb la seua mare , haver matat al seu pare i a demés per haver tingut quatre fills amb la seua pròpia mare. Tot açò explica el complex d´Èdip, que posteriorment se´n servirà Sigmund Freud per explicar el sentiment amorós que té, durant un determinat període d´infància, el fill per la seua mare.
- L´ultim tema és l´heroisme, ja que el protagonista decideix anar-se´n amb la
companyia de les seues dues filles, Antígona i Ismene, a viure a les muntanyes on,
des que era xicotet, el van deixar abandonat per a que no perjudicara als demés
amb el seu nefast destí.
El teatre de Sòfocles sempre conté:
- un PRÒLEG, que ens proporciona mitjançant una tirada curta de versos recitats, els precedents de l´argument de l´obra.
- la PARADOS o moment en què el cor fa la seua entrada a la qual segueixen els diversos edisodis recitats pels autors.
En el transcurs dels episodis els actors interpreten l´obra dramàtica. Entre cadascun dels episodis apareixen diverses intervencions del cor, els ESTÀS o els també anomenats ESTÀSIMS els quals ocupen el seu lloc dins l´orquestra, ballant i cantant un tipus de composició lírica de mètrica bigarrada. Exposat el plantejament de l´obra, aquesta es tanca amb el comiat del cor, que abandona l´escena cantant el que s´anomena èxode.
El poeta contraposa idees arguments, caràcters o situacions per tal d´aconseguir un enfrontament entre els diferents personatges que defenen la seua posició en el contex de l´obra.
FONT:
Wikipedia/Sófocles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)