Preguntes referides al comentari de Hamlet (3)

Situa el present diàleg en l'argument de Hamlet i comenta la importància d'aquest moment dramàtic.

El fragment del monòleg que realitza Hamlet té una importància cabdal al llarg de l´obra, perquè és el moment en el qual mostra el seu gran dubte a l´hora de reaccionar. Sembla bastant confós, ja que totes les coses s´han posat a ulls d´ell a la mateixa vegada: l´espectre del seu pare li va comunicar que el seu germà i el propi oncle de Hamlet va assasinar-lo, que Gertrudis, reina de Dinamarca i esposa de l´anterior rei havia comet incest amb el seu germà i aquesta, per tant, li va ser infidel. Amb tot això, l´esperit li va demanar que, si de veritat encara l´apreciava, que es venjara de la parella i intentara allunyar de la corona al seu oncle de la manera que fora.

Hamlet, a causa de la seua fingida bogeria, li avisen que la seua mare volia parlar amb ell en la seua cambra del palaci d´Elsinore. Quan Hamlet arriba, aquesta li mostra el seu enuig, perquè havia aconseguit encoleritzar al seu oncle amb l´obra que va representar davant de tots ells, ja que aquesta contava com va succeïr de veritat la mort del pare de Hamlet, amb l´únic objectiu de vore la reacció de Claudi i provar si les acusasions que feia l´espectre eren veritat.
Mentre continuaven parlant, Hamlet va observar que darrere del tapís hi havia una persona amagada i aquest, pensant que era el mateix Claudi, va traspassar-lo amb la seua espasa, però després se´n va adonar que aquest era Poloni, el pare d´Ofèlia i Laertes. Abans d´anar-se´n Hamlet, se´n portà el cos inert de Poloni per dipossitar-lo en algun lloc.
I quan Rosencrantz i Guildenstern avisen al nou rei de Dinamarca que Hamlet havia mort a Poloni, aquest demana que el porten davant seu, perquè ja havien fet els preparatius per a que aquest s´anara de viatge a Anglaterra amb els seus amics. Finalment, aquest accepta el tracte, però aquest plan no ix bé perquè Hamlet no aconsegueix arribar a Anglaterra i tot s´acaba amb el duel que realitzen Laertes i Hamlet. Al fi, s´arriba a la conclusió que els que havien cultivat més mal en la corona eren Gertudis, però sobretot Claudi, ja que va convèncer al fill de Poloni per a que posara verí en la seua espasa i ací tindria més facilitat per matar-lo. A més, va preparar una beguda mesclada amb verí per a Hamlet. I aquest plan li va eixir malament també, ja que Gertrudis se la va veure i aquesta va morir. L´únic que va sobreviure a aquesta matança va ser el gran amic de Hamlet, Horaci. Ofèlia, que era l´única persona que no havia fet res, acaba boja per la mort del seu pare i sense adonar-se´n, es va precipitar cap a un riu i es va ofegar.

Monòleg de Hamlet de l´acte III - escena I

[Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet? ]


Hamlet, en aquest monòleg, al prendre conciència que el seu oncle, Claudi, havia estat el veritable assasí del seu pare amb l´únic objectiu d´arrebara-li el poder del tro de Dinamarca i aconseguir l´amor de la reina i l´eposa de l´anterior rei, deixa mostrar la seua lluita amb ell mateix, ja que no sap la manera més adequada en la que podria trair al germà del seu pare i reacciona amb molts dubtes. L´espectre del seu pare va dipossitar en ell la responsabilitat d´allunyar del tro al germà del seu pare per a que la seua anterior esposa Gertudis i el seu germà no arribaren a reinar a causa de l´incest que van realitzar i que així poguera adonar-se´n Gertudis de la deslleialtat al seu amor.

Aquesta actitud dubtosa la transmiteix al llarg de tot el seu monòneg com una reflexió filosòfica sobre la mort. En el seu cas busca, com a possible solució a totes les seues preocupacions la seua pròpia mort, encara que més endavant l´abandona per la mateixa por i desconeixença del món al que la mort li podria conduir. D´aquesta manera, decideix afrontar la situació i trobar la manera de venjar a Claudi i a la seua mare.

Exercici de Hamlet. Acte II - Escena II

En aquesta entrada vaig a analitzar les figures retòtiques que es troben en un dels fragments de l´obra de Hamlet.En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient.

REPETICIÓ:

ANTÍTESI:
"Ara ens fa falta trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte, perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa."

HENDÍASIS:
"a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible"

PARALEL·LISME:
"Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig."

ANADIPLOSI:
"És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

ANTÍSTROFA:
"per què el dia és el dia i la nit és la nit,i el temps és temps, seria malgastar nit, dia i temps."

CONCATENACIÓ:
"Que és boig és cert. És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."