Un dia pel matí, Gregor Samsa es va despertar del seu llit, però va comprobar que el seu aspecte físic havia canviat i ara s'havia convertit en un insecte monstruós. Com que aquell dia calia anar al treball, ell va fer tot el possible per incorporar-se del llit i posar-se de peu. En aquells instants es quan va arribar l'apoderat a casa del Gregor per tal d'esbrinar perquè no havia acudit a treballar. Els pares de Gregor i la seua germana Grete li van dir que s'havia posat malalt, però com que aquesta justificació no li va semblar suficient, es va dirigir cap a la porta del Gregor per dir-li que ell no es podia permetre el luxe de deixar el seu treball de negocis. En el moment que el Gregor li va contestar, tots els membres de la família i l'apoderat van sorprendre's, perquè la seua veu semblava a la d'un animal. Per fi, ell mateix va aconseguir obrir la porta de la seua cambra i, al veure'l, l'apoderat va anar-se'n correns de la casa, la mare no parava de donar crits i el pare va agafar un bastó amb el qual li va empényer violentament per tornar-lo a portar de la cambra. A partir d'ací, Grete es va dedicar a portar el menjar al seu germà. Un altre dia, la mare i Grete van entrar en la cambra d'ell per emportar-se l'escriptori i la calaixera i Gregor es va dirigir cap a un quadre per a aconseguir que no se l'emportaren. Així que el va veure'l la mare i es va desmaiar. Després va arribar el seu pare i li va llançar una poma que va quedar encastada en l'esquena del Gregor.
La família cada vegada tenia menys diners per mantindre's i la mare i la germana van posar-se a treballar, van contratar a una dona per a que netejara la casa i per a que se'n fera càrrec del Gregor i, fins i tot, tres llogaters els havien pagat una certa quantitat de diners per poder quedar-se a viure amb ells.
Finalment, al descobrir els tres llogaters la brutícia i el desordre que hi havia en la cambra del Gregor, van anar-se'n per no tornar mai més. Quan la dona de fer faenes va acabar la neteja d'aquell dia, es va dirigir cap a Anna, la mare, per a dir-li que no calia que es preocuparen més pel seu fill, perquè ella ja havia acabat amb la seua vida.
Tot va acabar quan el pare, la mare i Grete se'n van mudar a altra casa i la seua filla se'n va casar amb un home que van buscar-li els pares.
dimecres, 28 d’abril del 2010
Comentari de "Les Flors del Mal XCIII A UNA DONA QUE PASSA"
Les Flors del Mal XCIII
A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!
CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62
[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.]
Aquest poema conté en cada vers 12 síl·labes i, per tant, són versos alexandrins.
El tema d'aquest fragment de les flors del mal tracta de l'atracció que sent l'autor per una dona prima i alta que passa pel carrer. L'argument va sobre l'encontre d'un home amb una dona de la qual s'ha enamorat a primera vista i es troba trist per si no la torna a vore-la pel carrer mai més.
Les imatges poètiques que destaquen són:
-actitud d'estàtua: pot ser una cosificació, perquè compara l'actitud se la dona amb una estàtua, per la seua majestuositat.
-als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―: és una metàfora, ja que els ulls de la dona li semblen a l'home com un cel lívid que origina l'huracà.
-la dolçor que fascina i el plaer que mata: és una antítesi, perquè demostra la contraposició entre dolçor i plaer.
-Un llamp... després la nit!: és una metàfora, perquè atribueix la mirada de la dona amb un llamp.
-d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida: pot ser una hipèrbole, ja que exagera amb l'encontre amb la dona.
-¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?: és una interrogació retòrica, ja que aquesta pregunta no té contestació.
A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!
CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62
[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.]
Aquest poema conté en cada vers 12 síl·labes i, per tant, són versos alexandrins.
El tema d'aquest fragment de les flors del mal tracta de l'atracció que sent l'autor per una dona prima i alta que passa pel carrer. L'argument va sobre l'encontre d'un home amb una dona de la qual s'ha enamorat a primera vista i es troba trist per si no la torna a vore-la pel carrer mai més.
Les imatges poètiques que destaquen són:
-actitud d'estàtua: pot ser una cosificació, perquè compara l'actitud se la dona amb una estàtua, per la seua majestuositat.
-als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―: és una metàfora, ja que els ulls de la dona li semblen a l'home com un cel lívid que origina l'huracà.
-la dolçor que fascina i el plaer que mata: és una antítesi, perquè demostra la contraposició entre dolçor i plaer.
-Un llamp... després la nit!: és una metàfora, perquè atribueix la mirada de la dona amb un llamp.
-d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida: pot ser una hipèrbole, ja que exagera amb l'encontre amb la dona.
-¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?: és una interrogació retòrica, ja que aquesta pregunta no té contestació.
dimecres, 21 d’abril del 2010
Preguntes de referides al llibre de lectura de "Madame Bovary"
Al llarg de la novel·la, Emma té diferents amants, que en realitat responen a diferents tipus d'amor. Explica-ho.
Emma és una dona disconforme amb el seu rol social: com a dona no es comforma amb el seu paper secondari, i per aixó, en algunes de les relaciones que manté amb els homes, adopta el paper dominant que, per aquella època, era més usual que l´adoptara l´home.
Un dels peronatges que més conviu amb Emma al llarg de la novel·la és Charles Bovary. Aquest és un individu ingenu, feble sotmès a la seua muller i sense voluntat pròpia i que admira ridículament la seua dona.
Hommais és l´apotecari vanitós, anticlerical, que defensa el progrés mal entès, i a qui l´únic que l´interessa és exhibir-se com a notari del poble. És vil, mesquí i servil davant dels superiors. Té manies de grandesa i vol arribar a ser algú en la política. En el fons admira i està secretament enamorat d´Emma, però no s´atreveix a estimar-la perquè és el prototipus del pare de família, però es venja d´Emma per no haver-li fet cas.
Lhereux és un comerciant vil i abjecte usurer traïdor i hipòcrita, ja que sap preparar molt bé les trampes comercials que porten a la protagonista a la ruïna econòmica.
Rodolphe, l´amant d´Emma, és un terratenient bon vivant que ve de cuitat i es creu superior als de poble. Sedueix Emma per entretenir-se i s´espanta quan ella vol més compromís. Només Emma el veu interessant perquè l´enlluerna el seu origen. El personatge de Rodolphe manté amguna relació amb el personatge literari de Don Juan.
León: el segon amant d´Emma. La seua relació amb Emma és la d´amor platònic. Aquest és vulgar, s´asemble a Emma en la seua mediocritat i en els seus somnis vans i falsament romàntics. No té iniciativa i es deixa dur totalment per ella, que el domina en tots els aspectes. Ella adopta el paper d´home en les seues relacions.
Uns altres personatges que intervenen indirectament en l´obra són:
Binet, l´individu anodí i gris, que amb el seu treball representa la monotonia provinciana. El rector Bournisien és el negatiu d´Hommais; és la tradició i el conservadurisme. És incapaç de confortar Emma quan ella li demana ajut.
Madame Bovary mare, dominant i autoritària, que ha modelat el caràcter passiu de Charles. Monsieur Bovary, simple, primitiu però sincer i lliure. Monsieur Rouault, pare d´Emma, pagés rude que es preocupa sobretot de la seua hisenda, però que juntament amb l´anterior resulta un dels personatges més veritables i humans.
Emma és una dona disconforme amb el seu rol social: com a dona no es comforma amb el seu paper secondari, i per aixó, en algunes de les relaciones que manté amb els homes, adopta el paper dominant que, per aquella època, era més usual que l´adoptara l´home.
Un dels peronatges que més conviu amb Emma al llarg de la novel·la és Charles Bovary. Aquest és un individu ingenu, feble sotmès a la seua muller i sense voluntat pròpia i que admira ridículament la seua dona.
Hommais és l´apotecari vanitós, anticlerical, que defensa el progrés mal entès, i a qui l´únic que l´interessa és exhibir-se com a notari del poble. És vil, mesquí i servil davant dels superiors. Té manies de grandesa i vol arribar a ser algú en la política. En el fons admira i està secretament enamorat d´Emma, però no s´atreveix a estimar-la perquè és el prototipus del pare de família, però es venja d´Emma per no haver-li fet cas.
Lhereux és un comerciant vil i abjecte usurer traïdor i hipòcrita, ja que sap preparar molt bé les trampes comercials que porten a la protagonista a la ruïna econòmica.
Rodolphe, l´amant d´Emma, és un terratenient bon vivant que ve de cuitat i es creu superior als de poble. Sedueix Emma per entretenir-se i s´espanta quan ella vol més compromís. Només Emma el veu interessant perquè l´enlluerna el seu origen. El personatge de Rodolphe manté amguna relació amb el personatge literari de Don Juan.
León: el segon amant d´Emma. La seua relació amb Emma és la d´amor platònic. Aquest és vulgar, s´asemble a Emma en la seua mediocritat i en els seus somnis vans i falsament romàntics. No té iniciativa i es deixa dur totalment per ella, que el domina en tots els aspectes. Ella adopta el paper d´home en les seues relacions.
Uns altres personatges que intervenen indirectament en l´obra són:
Binet, l´individu anodí i gris, que amb el seu treball representa la monotonia provinciana. El rector Bournisien és el negatiu d´Hommais; és la tradició i el conservadurisme. És incapaç de confortar Emma quan ella li demana ajut.
Madame Bovary mare, dominant i autoritària, que ha modelat el caràcter passiu de Charles. Monsieur Bovary, simple, primitiu però sincer i lliure. Monsieur Rouault, pare d´Emma, pagés rude que es preocupa sobretot de la seua hisenda, però que juntament amb l´anterior resulta un dels personatges més veritables i humans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)