El mite en la formació dels poemes homèrics

Aquesta volta vaig a preparar una de les possibles preguntes teòriques per a l´examen de literatura. Aquesta tracta, com el títol ho diu, sobre "El mite en la formació dels poemes homèrics".

Per a començar, fique una breu introducció sobre un poema de Konstandinos Kavafis que va ser traduït però Carles Riba. El següent poema fa referència a la mitologia clàssica:

JÒNICA
Per bé que trossejàrem llurs temples,
per bé que els bandejàrem de llurs temples,
no per això moriren pas els déus.
Oh terra de la Jònia, a tu encara t´estimen,
guarden el teu record llurs ànimes encara.
Quan un matí d´agost s´aixeca damunt teu,
per la teva atmosfera
revé com una saba de llur vida;
i de vegades una aèria,
jovenívola forma,
indefinida, amb trànsit prompte,
pel cim dels teus pujols es veu com passa.

Com a mite podem dir que és un relat tradicional que explica l´actuació d´uns personatges extraordinaris -déus i herois- en un temps llunyà.



A continuació, vaig a fer una explicació de com la mitologia grega i llatina es troba a l´origen de la literatura:

Encara que van desaparèixer les creences, els déus i els herois van continuar vivint en la literatura i les arts i aquest ha acabat sent el principal mitjà de transmissió fins a nosaltres. La transmissió dels mites es realitza en el poble de forma oral i es comunica de generació en generació. En la societat, els sacerdots eren els encarregats de passar a l´escriptura els mites, amb l´únic objectiu de que aquests es conservaren. En aquest sentit, la mitologia estava íntimament relacionada amb la religió. No obstant, a la Grècia antiga els defensors de la tradició mítica eren els poetes professionals. Aquestes peces les transmetien oralment que s´anessen canviant els relats i que es crearen versions diferents d´un mateix mite. Al segle VIII a.C. el poeta Homer va escriure la Ilíada . Per tant, la literatura va nàixer de la mitologia i els mites van continuar sent transmesos, ara de forma escrita, pels poetes. La poesia i la tragèdia gregues van servir-se dels temes i dels personatges mitològics, els quals els van aplicar amb molta originalitat i llibertat.




Per acabar, vaig a explicar la importància d´Homer en els poemes de la Ilíada i l´Odissea.

Homer va ser un poeta grec que potser fora l´autor dels dos llargs poemes anomenats anteriorment. Des de l´antiguitat existiren dubtes sobre l´atribució d´aquests poemes a un mateix autor. Diversos estudis van senyalar la possibilitat que es tractés del cap d´una escola poètica la qual aplegava material literari oral de diversa procedència.
La Ilíada és anterior a l´Odissea, ja que aquesta reflexa una mentalitat més moderna. El seu tema és la lluita dels grecs contra la ciutat de Troia.
La religiositat homèrica és un dels trets més difícils de comprendre per al lector modern.
Homer va descriure també la tornada d´Ulisses, rei d´Ítaca i, sobretot, la seua venjança sobre els pretendents de la sua dona, Penèlope.
La Ilíada, tancada i intensa, passa davant una ciutat en un breu període de temps, l´Odissea, oberta i diversa, es desenvolupa en un temps llarg i en un espai que no es pot precisar geogràficament, que es troba entre la realitat i el mite.

FONT:
El laberint dels mites/Mitologia/Iniciació a la mitologia clàssica