Trets tràgics d´Èdip rei i el teatre de Sòfocles

Sòfocles (en grec: Σοφοκλής, 496-406 aC) és un dels tres grans dramaturgs tràgics de l´antiga Atenes, juntament amb Esquil i Eurípides. Ell va ser l´autor d´unes 123 obres entre les quals destaquen les tragèdies com Èdip rei i Antígona. De tota la seua obra literària només es conserven set tragèdies completes, les quals formen una importància cabdal per al gènere.
Aquest escriptor grec va morir en la considerable edat dels noranta anys, la qual va coincidir amb el període d´esplendor d´Atenes. Entre els seus amics podem trobar l´ historiador Herodot i l´estadista Pèricles.

Aquesta volta ens anem a centrar principalment en tractar els trets tràgics de l´obra d´Èdip rei i més endavant parlarem un poc sobre el teatre de Sòfocles.

Com hem dit abans Èdip rei és una tragèdia grega on el seu personatge principal és el mateix Èdip, rei de Tebes i espòs de Iocasta.
De l´obra podem extraure tres temes principals, els quals ens rebel·len que aquesta és, sense dubtes, una novel·la tràgica:

- Durant tota la novel·la apareix la força del destí, del qual no pot eixir el
protagonista. Ell es trasllada a Corint amb l´objectiu de fugir de les profecies
que l´endeví Tirèsies li havia fet, però això no li serveix de res, perquè mentre
anava per una cruïlla de camins va matar al seu pare Laios sense que aquest se n´adonara del que havia comés.

- Un altre tema a tractar és la relació entre Èdip i Iocasta, la qual és, sense que
ells ho sàpiguen, incestuosa. Ells dos acaben donant-se compte de tot el que
havia succeït entre ells al final de l´obra. Ells dos prenen consciència que han
tingut quatre fills. Això fa que la mateixa Iocasta es lleve la vida i que Èdip
es lesione a si mateix, cegant-se amb un objecte punxant, com a càstig per haver-se casat amb la seua mare , haver matat al seu pare i a demés per haver tingut quatre fills amb la seua pròpia mare. Tot açò explica el complex d´Èdip, que posteriorment se´n servirà Sigmund Freud per explicar el sentiment amorós que té, durant un determinat període d´infància, el fill per la seua mare.

- L´ultim tema és l´heroisme, ja que el protagonista decideix anar-se´n amb la
companyia de les seues dues filles, Antígona i Ismene, a viure a les muntanyes on,
des que era xicotet, el van deixar abandonat per a que no perjudicara als demés
amb el seu nefast destí.

El teatre de Sòfocles sempre conté:
- un PRÒLEG, que ens proporciona mitjançant una tirada curta de versos recitats, els precedents de l´argument de l´obra.
- la PARADOS o moment en què el cor fa la seua entrada a la qual segueixen els diversos edisodis recitats pels autors.

En el transcurs dels episodis els actors interpreten l´obra dramàtica. Entre cadascun dels episodis apareixen diverses intervencions del cor, els ESTÀS o els també anomenats ESTÀSIMS els quals ocupen el seu lloc dins l´orquestra, ballant i cantant un tipus de composició lírica de mètrica bigarrada. Exposat el plantejament de l´obra, aquesta es tanca amb el comiat del cor, que abandona l´escena cantant el que s´anomena èxode.

El poeta contraposa idees arguments, caràcters o situacions per tal d´aconseguir un enfrontament entre els diferents personatges que defenen la seua posició en el contex de l´obra.

FONT:
Wikipedia/Sófocles