[Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet? ]
Hamlet, en aquest monòleg, al prendre conciència que el seu oncle, Claudi, havia estat el veritable assasí del seu pare amb l´únic objectiu d´arrebara-li el poder del tro de Dinamarca i aconseguir l´amor de la reina i l´eposa de l´anterior rei, deixa mostrar la seua lluita amb ell mateix, ja que no sap la manera més adequada en la que podria trair al germà del seu pare i reacciona amb molts dubtes. L´espectre del seu pare va dipossitar en ell la responsabilitat d´allunyar del tro al germà del seu pare per a que la seua anterior esposa Gertudis i el seu germà no arribaren a reinar a causa de l´incest que van realitzar i que així poguera adonar-se´n Gertudis de la deslleialtat al seu amor.
Aquesta actitud dubtosa la transmiteix al llarg de tot el seu monòneg com una reflexió filosòfica sobre la mort. En el seu cas busca, com a possible solució a totes les seues preocupacions la seua pròpia mort, encara que més endavant l´abandona per la mateixa por i desconeixença del món al que la mort li podria conduir. D´aquesta manera, decideix afrontar la situació i trobar la manera de venjar a Claudi i a la seua mare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada