Exercici de Hamlet. Acte II - Escena II

En aquesta entrada vaig a analitzar les figures retòtiques que es troben en un dels fragments de l´obra de Hamlet.En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient.

REPETICIÓ:

ANTÍTESI:
"Ara ens fa falta trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte, perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa."

HENDÍASIS:
"a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible"

PARALEL·LISME:
"Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig."

ANADIPLOSI:
"És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

ANTÍSTROFA:
"per què el dia és el dia i la nit és la nit,i el temps és temps, seria malgastar nit, dia i temps."

CONCATENACIÓ:
"Que és boig és cert. És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."