diumenge, 31 de gener del 2010

Preguntes referides al comentari de Hamlet (3)

Situa el present diàleg en l'argument de Hamlet i comenta la importància d'aquest moment dramàtic.

El fragment del monòleg que realitza Hamlet té una importància cabdal al llarg de l´obra, perquè és el moment en el qual mostra el seu gran dubte a l´hora de reaccionar. Sembla bastant confós, ja que totes les coses s´han posat a ulls d´ell a la mateixa vegada: l´espectre del seu pare li va comunicar que el seu germà i el propi oncle de Hamlet va assasinar-lo, que Gertrudis, reina de Dinamarca i esposa de l´anterior rei havia comet incest amb el seu germà i aquesta, per tant, li va ser infidel. Amb tot això, l´esperit li va demanar que, si de veritat encara l´apreciava, que es venjara de la parella i intentara allunyar de la corona al seu oncle de la manera que fora.

Hamlet, a causa de la seua fingida bogeria, li avisen que la seua mare volia parlar amb ell en la seua cambra del palaci d´Elsinore. Quan Hamlet arriba, aquesta li mostra el seu enuig, perquè havia aconseguit encoleritzar al seu oncle amb l´obra que va representar davant de tots ells, ja que aquesta contava com va succeïr de veritat la mort del pare de Hamlet, amb l´únic objectiu de vore la reacció de Claudi i provar si les acusasions que feia l´espectre eren veritat.
Mentre continuaven parlant, Hamlet va observar que darrere del tapís hi havia una persona amagada i aquest, pensant que era el mateix Claudi, va traspassar-lo amb la seua espasa, però després se´n va adonar que aquest era Poloni, el pare d´Ofèlia i Laertes. Abans d´anar-se´n Hamlet, se´n portà el cos inert de Poloni per dipossitar-lo en algun lloc.
I quan Rosencrantz i Guildenstern avisen al nou rei de Dinamarca que Hamlet havia mort a Poloni, aquest demana que el porten davant seu, perquè ja havien fet els preparatius per a que aquest s´anara de viatge a Anglaterra amb els seus amics. Finalment, aquest accepta el tracte, però aquest plan no ix bé perquè Hamlet no aconsegueix arribar a Anglaterra i tot s´acaba amb el duel que realitzen Laertes i Hamlet. Al fi, s´arriba a la conclusió que els que havien cultivat més mal en la corona eren Gertudis, però sobretot Claudi, ja que va convèncer al fill de Poloni per a que posara verí en la seua espasa i ací tindria més facilitat per matar-lo. A més, va preparar una beguda mesclada amb verí per a Hamlet. I aquest plan li va eixir malament també, ja que Gertrudis se la va veure i aquesta va morir. L´únic que va sobreviure a aquesta matança va ser el gran amic de Hamlet, Horaci. Ofèlia, que era l´única persona que no havia fet res, acaba boja per la mort del seu pare i sense adonar-se´n, es va precipitar cap a un riu i es va ofegar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada