Comentari de "Les Flors del Mal XCIII A UNA DONA QUE PASSA"

Les Flors del Mal XCIII
A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62

[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.]

Aquest poema conté en cada vers 12 síl·labes i, per tant, són versos alexandrins.
El tema d'aquest fragment de les flors del mal tracta de l'atracció que sent l'autor per una dona prima i alta que passa pel carrer. L'argument va sobre l'encontre d'un home amb una dona de la qual s'ha enamorat a primera vista i es troba trist per si no la torna a vore-la pel carrer mai més.

Les imatges poètiques que destaquen són:
-actitud d'estàtua: pot ser una cosificació, perquè compara l'actitud se la dona amb una estàtua, per la seua majestuositat.
-als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―: és una metàfora, ja que els ulls de la dona li semblen a l'home com un cel lívid que origina l'huracà.
-la dolçor que fascina i el plaer que mata: és una antítesi, perquè demostra la contraposició entre dolçor i plaer.
-Un llamp... després la nit!: és una metàfora, perquè atribueix la mirada de la dona amb un llamp.
-d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida: pot ser una hipèrbole, ja que exagera amb l'encontre amb la dona.
-¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?: és una interrogació retòrica, ja que aquesta pregunta no té contestació.