dimecres, 24 de març del 2010

Renovació narrativa de principis del segle XX : Kafka, Proust, Joyce, Thomas Mann

Per a començar, parlarem de la novel·la contemporània del segle XX des de dos aspectes: per una part trobem l´anatomia temàtica i per l´altra, l´anatomia tècnica.
Dins de la temàtica, podem dir que els grans canvis que es van donar al segle XX havien provocat una percepció de crisi en l´home contemporani. A més, la caiguda dels models racionalistes i empiristes havia donat lloc a concepcions més vitalistes i irracionalistes.
D´altra banda, la crisi religiosa comportà també una tensió entre la creença, l´ateisme i l´agnosticisme. El perspectivisme fou una de les claus de la novel·la contemporània i la individualitat adquirí gran rellevància.

En el món interior va tindre ressò la psicoanàlisi freudiana i la psicologia se´n va enriquir pel punt de vista de les dones. Anava tenint més importància l´autoria femenina. La realitat apareix fragmentada i depén del punt de vista del personatge.
En l´aspecte de la condició humana, la llibertat, la mort i la recerca de salvació es van convertir en temes importants. També hi havia una preocupació existencial, que determinava la forma de ser i de comportar-se l´ésser humà. Va augmentar el caràcter metafísic de la novel·la, la qual s´enriqueix amb motius, temes, personatges...

Pel que fa a l´anatomia tècnica, cal dir que tot tendeix al subjectivisme i la primera persona esdevé cabdal. Gràcies a l´utilització de la primera persona, es va introduir el monòleg interior, en què es produeix el discurs lliure.
Es tracta de l´expressió més íntima del pensament i plasmada a través de frases directes reduïdes. El gran creador d´aquesta tècnica serà James Joyce en Ulisses.
En la novel·la contemporània s´introdueix el trencament del temps narratiu, en el qual tindrà molta rellevància el flashback. L´el·lipsi esdevindrà clau i l´espai es desenvolupà dins d´un somni o en espais simbòlics. En l´espai adquirirà una gran importància l´escenari urbà.
El concepte musical influí poderosament. Mostres d´això són: Huxley, que basà en el contrapunt musical la tècnica de Contrapunt i Proust, que cercà altres figuracions geomètriques, com la rosassa.

En la literatura francesa cal destacar al francés Marcel Proust.
Entre els seus estudis, destaquen els aprenentatges de filosofia d´Henry Bergson, que van arribar a influir en l´obra de Proust.
Com a traductor, va fer una versió en francès de les obres de Ruskin. Alló que el va convertir en un dels prosistes més ben considerats del segle XX va ser l´obra À la recherche du temps perdu (A la recerca del temps perdut).

En la literatura anglesa, hem de citar a James Joyce: De formació catòlica i irlandesa, l´any 1904 abandonà Irlanda i visqué en altres ciutats. El tema clau de la seua obra literària va ser Irlanda.
Passà de la poesia a la novel·la realista amb Ulisses i Dubliners (Dublinesos). Finnegans Wake és un text de gran dificulat. No obstant, la seua obra mestra és Ulysses en la qual es fa una anàlisi interior dels personatges a través de la tècnica del monòleg interior. En l´obra trobem una xarxa complexa de símbols i de registres lingüístics i porta com a tema la salvació personal.

En la literatura germànica, trobem a Thomas Mann i a Franz Kafka:
En 1924, Thomas Mann publicà la seua gran obra, Der Zauberberg (La muntanya màgica),i el 1929 rebé el premi Nobel de Literatura. Quan Hitler exercí el poder, s´exilià d´Alemanya. El 1947 donà a conèixer Doktor Faustus.
Tota l´obra de Mann reconeix el paper nuclear de l´art en la vida i lluita a fi de trencar la cultura de la decadència europea.
Franz Kafka (Praga, 1883 - Viena, 1924) és un dels escriptors més representatius del segle XX, ja que la seua obra tracta de les preocupacions contemporànies. Utilitza un estil ple de realisme amb situacions absurdes i grotesques. Aixó és alló que es pot anomenar com "kafkià".
Desgraciadament i com sol passar quasi sempre, no comença a ser famós fins després de la seua mort. Publicà Die Verwandlung (La Transformació) o també anomenada com La metamorfosi. Més endavant aparegueren Der Prozess (El procés), Das Schloss (El castell) i Amerika. Encarregà a Max Brod que cremara els seus escrits, cosa que aquest no va complir.

FONT: El llibre de Literatura Universal de 2n de Batxillerat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada